La inutilitat s'ha convertit en el bé més preuat. Estem a l'era de la inutilitat del esser, llevat del seu gran potencial per a consumir i adquirir tota cosa adquirible, comprable. Si de totes les deixalles que generem diariament se'n fes una pila de considerable amplada, em pregunto quina alçada arribaria a fer. L'esser humà a passat a ocupar un únic lloc a l'amfiteatre de la vida, el de simple espectador i consumidor, sobretot consumidor. L'engany és el moll de l'òs del sistema democràtic, el qual ens fan creure que és el millor invent per a establir civilitzades relacions socials, relació entre els qui manen i els qui obeiexen. I l'engany és més palès quan ens fan creure que les decisions estan a les nostres mans quan toca el xiulet que ens avisa que altre cop torna el sufragi, quan ens toca decidir qui ens ha d'enganyar millor.

En realitat els qui manen, i porten les regnes i el timó de la nau, no son pas aquells que han sortit elegits un cop fet el recompte de vots, els que de veritat governen la nau, sovint, ni tan sols els hi sabem el rostre, geuen en luxosos despatxos reunits en consell d'administració, prenen decisions mentre van donant cops de pal a una piloteta blanca en un immens camp de gespa ben segada.

Inconscients i enganyats, aquest el nostre paper en aquest món que cada cop anem esmicolant amb la nostra dèria consumista i obsesiva.

Seguirem reflaxionant.